Deixant de banda la visió resultadista de l’aquatló, anem a fer un breu repàs del abans i el després de la tan aplaudida prova.
No tot va començar divendres amb els preparatius, no… ja fa moooolllllttttt de temps que el director tècnic de l’event (presi, desde quan existeix aquesta funció?), estava invertint hores (que hauria de dedicar a l’entreno…Lluis no et piquis!!) pensant i preparant circuits; refent-los quan es va assaventar de que les obres causarien algunes molèsties, distribuint tasques…. en fi, fent de director tècnic. No vull ni pensar lo farta que deu estar la santa de la Pilar (la Sra. Del director tècnic) de totes aquestes tasques ¡!!!
I al final arriba el cap de setmana de l’aconteixement, i se’ns convoca a tots a preparar i a fer el muntatge del tinglado en qüestió. Hi ha qui va anar a les 4, qui va arribar més tard, qui va anar amb els fills, qui simplement no va anar (tenia excusa ¡!!!), però entre tots vam poder deixar tots els preparatius previs llestos. Naturalment, sempre hi ha qui pensa que va fer més que els altres, i marxa emprenyat, i qui potser es columpia una mica, però nens, això no deixa de ser un reflex de la vida real. La qüestió és que entre tots vam tirar l’assumpte endavant.
Que va passar amb el pastís del Lluis? I amb els isostars? Alguns van menjar i van veure tant, que semblaven el papa noel quan tornaven cap a casa ¡!!
Ja tenim el dissabte a sobre, i tornar a passar el mateix: uns arriven abans, i d’altres més tard, però en un tres i no res, tenim les tanques al seu lloc, les carpes amb els altaveus i equip de musica posat (allò semblava un after, sobretot per les ulleres que feia el Jaumet ¡!!!!). Recordeu-li al Paquiño de cara a la pròxima edició, que recordi tancar les cremalleres de l’arc de meta, quan el comenci a inflar ¡!!!! Aiiii Paquiño, que despiste ¡!!!! Eso es porque el director técnico no lo supervisó ¡!!!! I David, com va anar a parar la Minalli al vestuari 3? I Xavi, on estan les 2 caixes senceres d’isostars que hi havia al costat de la bici?
I comencen a omplir el recinte el candidats a esportistes olímpics, i les seves pesades mares (siiiiii, ho sento per les mames, però deixant de banda algunes excepcions, solen marejar més que els papes). I comencem amb els marcatges, amb les respostes sobre horaris de sortida, recorreguts,…. i això que tenien un panell informatiu amb totes les respostes a aquestes preguntes. Per cert, de cara al l’any que ve, el panell informatiu el tenim que posar més allunyat de la zona de marcatge, de manera que no s’estorbin els uns amb els altres. També venen els jutges, la gent que vol anar a la piscina i queda flipada amb el muntatge que veuen,…
I comencen les competicions: els MPBJ, els més marrecs de tots, mostren amb les seves cares la por, l’expectació i el nerviosisme. Però gràcies al passeig que donen amb el Lluis, i a les explicacions que els hi dona, sembla que els nervis s’alleugereixen, i comencen a tenir ganes de que comenci la cursa. Pammmmm ¡!!!! Es dona la sortida, i comença l’espectacle ¡!!!! No relataré totes les curses, i segur que tots vam tenir bastant moments curiosos al llarg del matí, depenent de a quin punt ens trobessim: el Xavi i jo teniem que lidiar amb el Leo i les jutges per a donar correctament els dorsals a les entrades, i després repartir les bosses, actimels i varis, tenint cura de les mames que venien reclamant que al seu fill no li haviem donat aigua, o que no tenia el joc que tenia el seu amiguet,o…. però tot ho feiem amb molta mà esquerra, amb simpatia, i amb una gran professionalitat. Aquest any teniem al public assistent tant bé delimitat, que sembla que no van haver molts problemes amb gent intentant entrar a la piscina per fer fotos… però no se si va ser per lo ben posades que estaven les valles, o per lo cagats que estaven veient al Paquiño controlant la zona. Pere i David van controlar a la perfecció els boxes i voltants, i el mateix s’ha de dir de Ramontxu i Jaume, als qui malauradament es va trigar massa en aprovisionar d’aigua. I que dir del Messi de la secció? El que juga a totes les posicions? El gran Santos, que d’entre altres coses, va gestionar tota la parafernalia de la Caixa, i va fer de fotògraf de l’event (serà per fotos aquesta vegada?). No oblidarem al més moreno de tots els nostres triatletes, el Sr, Monti, que es va presentar a l’event amb un xandall que feia suar només de veure’l, i que després anava buscant una ombra desesperadament, ni a l’Albert i a la Montse, que ademés d’estar molt mimosets als calaixos del podi, van colaborar constantment amb tot el que va ser necessari.
Ho vam fer tot tant bé, que el club, donat mostra un cop més dels seus recursos ilimitats, ens va obsequiar amb un magnífic vermut. Llàstima que quan jo vaig arrivar, ja no hi havia escopinyes ni percebes, i només hi havia 4 bosses petites de patates, i uns quants refrescos a repartir entre un “batallón exhausto y famélico”.
Bueno nenazas, ha estat un plaer colaborar en seguir tirant endavant el nostre aquatló, i espero que seguim tenint aquest bon rotllo que fa que m’agradi tant formar part del nostre grup, de la nostra secció de triatló ¡!!!!! I agrair a tots els que heu portat patrocinadors (Xavi, Santos, Pere, Lluis,…), l’esforç fet per a arrancar tot el que vau arrancar en aquests temps apretadets pels que passem.
A tots els nous. Benvinguts !!!! Esperem que això segueixi creixent.
CNMR-TRIATLÓ 